En aquesta
primera entrada m’agradaria parlar-vos de la gamificació, és a dir, l’ús de
mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques, però, en aquest cas,
aplicats al món de l’ensenyament i l’aprenentatge.
Aquest mètode pot afavorir la
motivació de l’alumnat i pot donar pistes per a tractar l’atenció a la
diversitat. Implica, això sí, un canvi metodològic important. En la
gamificació, l’alumne és el protagonista. En aquests videojocs, els alumnes
poden convertir-se en metges personalitzats amb els seus noms i fisonomia o ser
científics en una nau espacial que estudien
l’atmosfera perquè la Terra ha sigut abandonada per la contaminació. Tot allò permetrà que els estudiants augmenten
la seua capacitat d’esforç i disciplina, millorant les seues habilitats. L’explosió
de motivació inicial ha de ser alimentada amb sorpreses. Els alumnes han de guanyar punts d’experiència
a través de les seues tasques, realitzen treballs d’equip, treball
cooperatiu...
Hi ha una sèrie de
valors positius que es potencien amb
aquesta metodologia:
- La motivació es converteix en disciplina i treball.
- Els alumnes assumeixen els reptes i tracten de superar-los.
- La relació entre professor i alumne canvia.
- Els alumnes veuen les errades com una superació, mentre que en els sistemes docents més tradicionals és una penalització.
És
important que en el futur afegim diversió i entreteniment a les coses
importants, i la millor manera de començar a fer-lo és en l’aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada