Gregor Mendel, pare de la Genètica

La genètica naix com a ciència gràcies als treballs de Gregor Mendel, un monjo austríac, que va presentar en 1865 el seu treball d’investigació a la Societat d’Història Natural de Brün, amb el títol de “Hibrids en plantes”.

Mendel va demostrar que els caràcters hereditaris estaven determinats per factors independents que es transmetien de generació en generació. No obstant això, el seu treball no va ser apreciat per la comunitat científica, ja que era poc conegut. A més a més, en la primera meitat del segle XIX se suposava que si les formes alternatives d’un caràcter s'encreuaven genèticament, el resultat seria una combinació de totes elles.

Mendel va triar una planta les varietats de la qual mostraven uns caràcters «purs», que havien estat seleccionats des de feia molt temps i que no es modificaven durant generacions successives, per la qual cosa resultaven fàcils d'identificar.

Va utilitzar una planta que s’autopol·linitza. Els pètals tanquen completament els estams i el pistil, per tant, la planta s'encreua amb aquesta mateixa, i evita l'encreuament accidental amb plantes diferents, i així es poden obtenir races pures.

Va aplicar un estudi estadístic als experiments sobre l'herència. Per a això, comptava pacientment els milers de pèsols de les varietats que obtenia dels encreuaments, i va trobar una relació matemàtica que li va permetre extraure unes regles que explicaven la transmissió dels caràcters en l'herència.

Per aclarir aquesta part de la unitat us recomane aquest vídeo curtet de 3 minuts que explica de manera senzilla i amena els resultats dels experiments de Mendel.