En ocasions, un gen
pot tenir diferents al·lels; el cas més conegut és el del grup sanguini dels humans
que està caracteritzat per tres al·lels diferents: A, B i 0. Entre l'al·lel A i el B hi
ha codominància i ambdós dominen sobre 0, que és recessiu. El fet de pertànyer a
un grup o a un altre, depén de la presència o no d’aquestes proteïnes A i B sobre
la membrana dels glòbuls rojos.
El sistema AB0 estableix
quatre grups sanguinis (A, B, AB y 0) en funció de la presència o l'absència de
les proteïnes, A i B, a la membrana dels
glòbuls rojos:
-L’al·lel A és el responsable
de la síntesi de la proteïna A.
-L’al·lel B és el
responsable de la síntesi de la proteïna B.
-L’al·lel 0 no porta
informació per a la síntesi de cap proteïna, ni A ni B.
Segons les proteïnes (A o B) que hi ha en els glòbuls rojos, en el
plasma sanguini hi haurà o no unes proteïnes anti-A o anti-B. Les proteïnes anti-A tenen la capacitat d’unir-se a les
proteïnes A; i les proteïnes anti-B, la
d’unir-se a les proteïnes B.
Aquestes unions entre proteïnes provoquen una reacció
en els glòbuls rojos que pot causar la mort de les persones. Per això, una
persona no pot rebre una trasfusió de sang que tinga proteïnes anti-A o anti-B
si en les membranes dels seus glòbuls rojos hi ha proteïnes A o B que hi poden
unir-se.
El grup 0 conté
anticossos tant contra els glòbuls rojos de la sang del grup A com la del
grup B.
Així doncs, els grups 0 i AB
es denominen respectivament donant universal i receptor universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada